GERAINT WATKINS quartet
geraint watkins: veu+teclats; robert treherne: bateria;
matt radford: contrabaix; martin winning: clarinet+saxo
dijous 17 + divendres 18 de desembre
a les 20h al Centre de Cultura " Sa Nostra "R E S E R V E S A L 9 0 2 1 6 0 0 6 1
(entrada gratuïta)
"I would file him as the missing link between Paolo Conte and Howlin´ Wolf" (Nick Lowe dixit)
La primera visita a Mallorca de Geraint Watkins presentant el seu propi projecte (molts ja el vareu veure actuar a l ´Auditòrium de Palma com a pianista de Van Morrison) serà molt possiblement recordada com una de les cites de major qualitat musical dins les nou edicions que ha programat fins ara Waiting for Waits.
Watkins és un dels millors (sino el millor) pianista boogie del Regne Unit, a més d´excel.lent acordionista. Nascut al sud del País de Gal.les el febrer de 1951, inicià la seva carrera com a músic a principis dels 70 (tocant amb Juice on The Loose i amb Red Beens And Rice). osteriorment va col.laborar tan en la gravació com en les gires de fins a sis albums de Dave Edmunds, a més de com a músic de sessió d´artistes com Dr. Feelgood, Rory Gallagher, John Wesley Harding, Tom Jones o l´immens John Martyn. Als 80´s, a més del seu intens treball com a músic de sessió, Watkins va formarpart dels The Balham Alligators (grup de culte dins el circuit de les pub bands britàniques de l´època).A partir dels 90´s, Geraint Watkins s´ha convertit en mà dreta de Nick Lowe (artista esperadíssim dins el cicle WFW), participant com a pianista, organista i acordianista en els seus darrers treballs.
Martin Winning, Robert Trehern i Matt Radford, que acompanyaran Geraint Watkins en les seves actuacions al Centre de Cultura "Sa Nostra", també formen part del gruix de músics que han acompanyat Lowe en els darrers temps)Les credencials del gal.lès s´amplíen encara més amb el seu treball amb Van Morrison (tan en estudi com en directe) i amb Bill Wyman´s Rythm Kings.Com a treballs propis: ´Watkins Bold As Love' (1997; segell Bluefive), 'Dial 'W' For Watkins' (2004; segell Proper) i un dels discs més elegants i nostàlgics del 2008:‘In A Bad Mood’ (segell Goldtop)
- - - - - - - - - - - - - - - - - -
>> crítica del disc In A Bad Mood (per Miquel Botella de Rockdelux):
Amb aquesta etiqueta d'un "dels secrets millor guardats" i superada la cinquantena, Watkins se'ns mostra com un crooner tot-terreny: des de l'afrancesada Unto You, digna d'un soundtrack de Jacques Demy, al blues superlatiu de Fools Like Me, amb metalls dixie a punt d'entonar el Stormy Weather; dels aires llatins i tanguístics de Chagrin al jazz Jenni, amb la categoria de James Moody; del blue eyed soul de History al calipso-blues de Bourgeoisie, amb fragments en francès. Sense oblidar el pop més lleuger de My Love, o el country tenyit d’aires caribenys de Easy To Say ‘Bon Temps Rouler’. I tot això, pel que fa al material propi. En les versions, Geraint aporta aromes de zydeco amb el seu acordió del bayou al Heart Of The City de Nick Lowe, i interpreta el clàssic del jazz At Last com el My Baby Just Cares For Me de Nina Simone.
