Pueden ver aquí un reportaje en video.
‘The Black Rider’, un musical diferent
El musical “The Black Rider” va ser creat amb la suma dels talents inclassificables del director teatral Robert Wilson, el músic Tom Waits i l’escriptor William S. Burroughs. Aquesta peça, pràcticament inèdita a Espanya, ocupa la cartellera del nou Almeria Teatre, en una adaptació a càrrec de la companyia Gataro.
Letícia Castellsaguer para bcn.cat
“Sí, Tom Waits ho sap, que estem fent “The Black Rider”, i Robert Wilson, també”. Ens ho explica Victor Àlvaro, director de la versió de l’espectacle del director teatral Robert Wilson, el músic Tom Waits i l’escriptor William S. Burroughs, que es pot veure al recentment estrenat Almeria Teatre, al barri de la vila de Gràcia.
“Nosaltres vam ser el detonant de la tornada d’aquest espectacle, perquè ja no donaven llicències”, ens comenta el també director de l’Almeria Teatre, un nou espai teatral que neix amb la intenció de cobrir el buit entre les sales alternatives i els teatres comercials.
Un pacte amb el diable
La història que explica “The Black Rider” prové d’un conte alemany, “Der Freischütz”, que barreja el mite de Faust amb el món de Guillem Tell.
No deixa de ser irònic que l’autor del text, Burroughs, matés la seva dona precisament en intentar imitar Guillem Tell. L’escriptor beat va fallar el tret que havia d’anar a parar a una poma.
“The Black Rider” ens porta també al bosc, on no està ben vist que un comptable es casi amb la filla d’un caçador. Ara bé, la figura satànica de Pegleg temptarà el jove amb unes bales màgiques que sempre encerten el tret. Aquest pacte diabòlic tindrà un preu ben alt.
Una peça inèdita
La companyia Gataro ha assumit el repte d’estrenar a Barcelona aquest musical poc vist, ja que només s’ha representat a Espanya durant l’Expo’92, a Sevilla.
El muntatge original es va estrenar al 1990, i des de llavors se n’han fet representacions comptades, això sí, de vegades amb la presència de luxe de Marianne Faithfull.
Així doncs, la versió d’Àlvaro, un projecte molt personal, té pocs referents, però ens explica que ha estat fidel al text original. El resultat barreja la iconografia de l’expressionisme amb la del món del circ.
A més, aquesta representació de “The Black Rider”, amb tres músics sobre l’escenari, manté les cançons en anglès, cosa que agradarà especialment els fans de Tom Waits, que en va publicar l’àlbum homònim el 1993.
No hay comentarios:
Publicar un comentario